No ens deixem enganyar
per la porta entreoberta. L’olor a llibertat no està folrada de negacions. Ni de normalitat que ofega camps i ànimes. És de matisos càlids i notes de sincer compromís. Dos forts tons s’han apagat aquests dies. Que no ho facen les seues pinzellades, idees, històries. De tot aprenem, mentre no oblidem.
0 Comentarios
Qui haguera pensat
que s’alinearien les espases per prohibir estendre braços i trobar-nos en un bes al cantó de l’avinguda. Que no podrien els cirerers de cinc sentits compartir la seua flor. L’estima estigmatitzat Del sentir-nos prop. Renaixerà. Quan arribe el moment. Que no es gele el rubor. Que la por no el faça morir. Comence a vore
certa rima cromàtica entre les llums enceses d’aquest racó fragmentat. Branques entrellaçades mes enllà dels sentits, de fulles que van i venen. Que cauen i s’endinsen entre passatges, tocades per victòries i fracassos, errors i encerts. Brúixoles orientades a diversos punts. Dents de lleó espentades per corrents. Sou les millors i pitjors versions de mi. Sóc la millor i pitjor versió de vosaltres. Som. |
Archivos |