Prou. Prou d’ignorància, d’odi; de víctimes i fanatismes. Prou diguem, pensem, plorem. Però no s’escolta més que el més, mentre veiem una vora de cristals dolents que sota l'apatia ens pareixia llunyana, tot i haver tallat tantes vides a l’altra vora.
I es trenca la distància; l'arribem a percebre davall el rancor d’alguns que asseguren escoltar una veu que té fam de sang, que tradueix Dolor, Indiferència, Lleialtat… com a Venjança i Mort… I hi ha més, i més… tot i dir prou, no canvia res. Mentre l’odi creix, i creix… Prou.
0 Comentarios
|
Archivos
Mayo 2020
|