"La incultura es una situación que encierra al hombre tan herméticamente como una cárcel" Simone de Beauvoir. Quan una decisió, acte o norma afecta negativament un àmbit o col·lectiu, cal manifestar-se i defendre’l; profunditzar cada vegada més en el tema i investigar no sols causes-conseqüències, sinó possibles solucions. Les proves d’Oposició són injustes i els seus processos, caducs. Eixa afirmació crec que està generalment acceptada. La sort juga un paper massa important en el procés. L’estrès al que els aspirants són sotmesos moltes vegades perjudica la resolució dels exàmens. La responsabilitat assignada als tribunals és desbordant. Els criteris d’avaluació entre Departaments (sobretot, en les del present any de la nostra Comunitat, entre el de Llengua i literatura valenciana i la resta de llengües) no són adequadament equitatius. Però, què ocorre quan dintre d’un mateix Departament, s’establixen criteris desiguals per a les diverses branques que el conformen? És el problema que aquest any em consta que ha repercutit a les Oposicions de la Generalitat Valenciana, en el Departament de Dibuix; un departament que recull un ventall excessivament ambiciós, amb un currículum de l’assignatura d’Educació Plàstica, Visual i Audiovisual (és a dir, que s’ocupa d’ensenyar arts plàstiques, visuals i audiovisuals) inabarcable i ara, sembla que amb una inclinació cap a valorar més els continguts del Dibuix Tècnic del Departament. Quina seria la solució? Doncs, si la idea és seguir mantenint unides totes les vessants artístiques (llevat de música i dramatúrgia), amb el dibuix tècnic... i el desactualitzat procés d'oposicions docents... el més raonable és que l’Educació Artística reba la importància que mereix durant el procés. Però en lloc d’açò, se li atribuix, a la prova pràctica de la primera fase, un sol exercici d’una duració d’una hora, amb un pes als criteris d’avaluació equivalent al 25% de la nota. I d’altra banda, tres exercicis de dibuix tècnic, a exercici per hora i llibertat de distribuir-los en l’ordre desitjat durant les tres hores corresponents, amb un pes del 75%. Les xifres, la temporalitat i com a conseqüència, la importància rebuda, són ben desiguals. Però tant uns com altres, a més, eren inabarcables en temps. Ningú, independentment dels coneixements que controlara, va ser capaç d’acabar-los en la seua totalitat. I no parlem ja de resoldre’ls o no adequadament, sobretot el referent al sistema dièdric; o de la diferència de nivell de criteris establerts, excessivament lliures a l’artístic, fruit de no saber molt bé com plantejar un exercici artístic amb una sola hora per a dedicar-li. Resultat: els qui controlen amb més profunditat els coneixements tècnics, han tingut més oportunitats de passar a segona fase que els que controlen amb més profunditat els coneixements artístics. O dit d’altra manera: els docents que tenen més oportunitat d’aconseguir plaça han demostrat tindre molt bons coneixements de l’àmbit tècnic, però no se’ls ha valorat pràcticament si tenen suficients coneixements de l’artístic. Com crec que és comprensible, molts ens hem queixat a Conselleria. I per obtindre més recolzament, jo he decidit compartir el missatge de la queixa a les xarxes socials. Quina ha sigut la meua sorpresa en trobar-me amb qui no sols no recolza la queixa (algo factible), sinó que la desprestigia. Una part molt minoritàriament manifestada, sí; però que sumada a tot el ja comentat, m’ha fet adonar-me que inclús dins del sistema educatiu, seguix tractant-se l’art com la marginal de l’ensenyament. És una falta molt greu no valorar l’Educació Artística si vols formar part del Departament de Dibuix. Pot donar-se el cas (som humans) que per la trajectòria personal, no convinga canviar la situació actual i es decidisca no intervindre. Però entre aquesta decisió i la de defendre que els continguts de dibuix tècnic són l'eix fonamental del Departament (que componen un únic bloc dels quatre de l’assignatura que atenem a l’ESO; i una única assignatura de les que atenem a nivell de batxillerat, que tot i ser més nombrosa als instituts, no pot substituir la resta d’assignatures del Batxiller Artístic, per a les quals els docents han d’estar altament qualificats també), hi ha una greu diferència. Victimisme, egoisme, mentira, subjectivisme... són algunes de les joies lingüístiques que dita queixa ha rebut dins d’un grup d’opositors de les xarxes, així com els arguments que s’han anat exposant en el debat que ha sorgit arrel d’ella. I sense demanar cap clàusula que ens sitúe per damunt dels que provenen de l’àmbit tècnic, sinó un plantejament de 50% front a 50% de pes en la prova pràctica. Algo que em consta, molts docents dels propis tribunals també recolzen. Sé que molts candidats que provenen de la branca tècnica respecten l’educació artística com nosaltres. He tingut el plaer de conèixer-ne a uns quants, alguns d’ells ja a la segona fase d’oposicions, i els desitge el millor, perquè s’han esforçat en aprendre de tot el que forma el Departament i van a ser molt bons docents. No és un atac contra ells, ni contra la seua trajectòria o els seus coneixements. És una defensa de l’Educació Artística, de la seua important presència i qualitat. Perquè ens fa més lliures, en tant que ens estimula la creativitat; més crítics, en tant que ens mostra la semiòtica que engloba l’alfabetització visual que regix gran part de la nostra vida; i sobretot, més conscients dels nostres propis sentiments, dels que ens envolten i l’apreciació de tot allò que ens envolta, en tant que permet visibilitzar-los, materialitzar-los, fer-nos i fer-los presents. Hem de lluitar per l’Educació Artística i perquè els docents i el sistema educatiu la valoren com cal. No ja pensant en el nostre benefici, sinó en l’alumnat i la societat, que mereix rebre els estímuls, els coneixements i l’estima per la cultura que millor els podem oferir. Objectius que els criteris d’unes oposicions poden perjudicar, com el cas narrat demostra. I la meua lluita serà, principalment i de moment, a través de l’escriptura. No tot ha de tindre un sentit, però vull pensar que si en lloc de, en aquests dies, haver de preparar-me la documentació per acreditar mèrits a les oposicions, dispose de temps per a llegir i escriure, així ho faré. Les pròximes setmanes, en la mesura en la que puga, les dedicaré a estudiar la evolució de l'Educació Artística i els plantejaments teòrics que li donen forma, amb la humil intenció de compartir amb vosaltres les conclusions i dades que vaja extraient i atorgar-li tot el prestigi que puga. I quan arribe setembre, a seguir cultivant-me en dibuix tècnic, el qual reconec que vaig atendre massa poc abans de plantejar-me dedicar-me a la docència i del que m’empenedisc; i seguir treballant temes teòrics, polint i ampliant coneixements artístics... Salut i fins la pròxima.
0 Comentarios
Deja una respuesta. |
Archivos
Mayo 2020
|